RAMON LLULL

RAMON LLULL.


Ramon Llull va utilitzar el tema de Amic i Amat diverses vegades al llarg de la seva extensa obra.
El Llibre d'amic e Amat conté una metàfora moral per a cada dia de l'any que, segons Ramon Llull, és suficient per a tot un dia de reflexió en les meravelles de Déu.

Ramon Llull ens va deixar, com a porta d'entrada del V llibre del 

Blanquerna, el LIibre d'amic e amat, una joia de la literatura mística.El Llibre està format per un conjunt de 365 reflexions metafòriques que Blanquerna empra per ensenyar als seus deixebles l'art de la contemplació.

Són reflexions del savi català del segle XIII. 
                                                    

                                       

http://www.am.ub.edu/~jmiralda/llulltra.html 

http://amiceamat.blogspot.com.es                          

         Ramon va escriure aquesta ambiciosa novel · la didàctica durant la primera estada a París, entre l'any 1287 i el 1289. 

     El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa habitualment. No és un heroi sense màcula com Blaquerna

        Es un pelegrí que observa la realitat descobrint amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació

         Els viatges de Fèlix proposen un recorregut preparat pel saber enciclopèdic del segle XIII, de manera que els deu apartats de l'obra coincideixen amb els subjectes del Art de Ramon (Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls , les bèsties, l'home, el paradís i l'infern.)

         El Félix combina la narració amb les formes dialogades, pròpies dels textos didàctics medievals

         Els mestres que troba Fèlix aclareixen els seus dubtes a través de relats i de semblances o metàfores d'altres aspectes de la realitat, que tenen una correspondència analògica amb la informació requerida

         http://quisestlullus.narpan.net/esp/710_merav_esp.html

llibre de les besties de Ramon Lull

INTRODUCCIÓ:

El ‘Llibre de les bèsties’ és la setena de les deu parts que formen el Llibre de les Meravelles (també anomenat Fèlix), on ocupa el lloc d’un tractat de zoologia. Es tracta, en canvi, d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de conte, de faula. Llull planteja una trama complexa, on l'autor aprofita la fictícia societat d'animals per retratar i criticar algunes de les accions dolentes que fan els humans.

Argument:

En una comunitat d'animals, hi ha una assemblea per a escollir un Rei. Després de debatre llargament, escullen el Lleó com a Rei, i aquest ocupa el seu lloc de monarca. Com és habitual, el Rei escull un consell per a que l'ajudin, però es deixa portar per l'instint i crea un consell desigualat. La guineu (representada com a "Na Renart") vol apoderar-se del tro i comença a tramar un pla per a fer fora el Rei. Així doncs, la guineu manipula als altres animals, i a base de mentides i mals actes, posa en marxa el seu maligne pla. Però com totes les mentides, s'acaba descobrint i la guineu paga pels seus actes.

http://www.esca.cat/index.php/Literatura/apunts-sobre-el-qllibre-de-les-bestiesq.html

Personatges: Els personatges. Els animals, com a representació de les virtuts i els defectes humans es divideixen en dos grups: els que mengen carn i els que mengen herba. Els primers simbolitzen la noblesa, mentre que els segons, en aquesta reproducció dels estaments medievals, els podem aparellar amb els vassalls.

• ocells > presència del cant en l'escenari de trobades amoroses, a l'alba
• rossinyol > amant
• gall > triomf de la llum
• cavall > figura que envolta i estilitza l'heroi
• lleó > fortalesa, poder
• gos > fidelitat
• serp > mal, astúcia
• guineu > traïció i engany
• corb > vanitat

http://www.esca.cat/index.php/Literatura/apunts-sobre-el-qllibre-de-les-bestiesq.html

"No em ratllis"


Estimada Mariana :

T'escric aquesta carta per explicar-te el que m'ha passat en aquests dies, va ser una cosa que em va sucseir i volia compartir amb tu, tot comença així.

Era una tarda de dissabte en què jo estava en un parc, asseguda i jugant amb el mobil, quanuns amics venien enfadats, els miro i escolto que un d'ells, que era el juan li va dir a l'altre, que era el jose, no em ratllis, i van començar a discutir, anaven pujant el to de la veu, quan un empeny a l'altre, i han empessat a baralla, quan el meus amics que estaven asseguts al costat meu, es han anat a separar a uns d'ells, el juan em mira i s'asseu al meu costat i li vaig preguntar si estaba bé, em respon que si, jo li dic que com era el motiu de la baralla entre ells, no m'ho va voler dir, solament que no passava res i li dic que qualsevol problema té solucó sempre, i que tot es resol parlant, ells eren amics i jo no volia que deixesin de ser-ho per un problema que era facil de resoldre.


Al cap d'uns dies han vingut els dos a agrair per el que els havia dit, perquè si jo fos per les meves paraules ells seguirien barallats. Després que ens passéssim tota la tarda parlant i compartin riatlles ens vam anar acaminant lentament del parc.

Tot el que jo els havia dit eren els consells que algun dia em van dir a mi, i he decidit aplicar-ho en la meva vida, i com han servit molt d'ajuda, he promès dir a les persones que trobaven en la mateixa situacó que jo, si algun dia necessites consells o el que vulguis ja saps estaré aquí Mariana t'envio molts petons i abrasades, de la teva cosina que t'estima molt.

Sandra.

NO EM RATLLIS

Estic molt ratllat. Demà anirem d’excursió amb els amics a la Molina i el senyor del temps ha dit que plourà i farà molt de vent.

Només acabar la predicció del temps, els meus pares han començat a donar-me la brasa, la llista de consells, recomanacions i coses prohibides han sigut la base de la xerrada interminable: que si plou molt, que hi ha molta neu, que amb el vent es fa molt difícil conduir.

Tan aviat ha acabat el meu pare, ha començat la meva mare a donar-me tots els consells que una persona necessita saber per anar al pol nord. I a més, ha començat a posar el meu nom a tota la roba, com quan era petit. Fins que he esclatat: no em ratllis res més!

Per acabar-ho d’arreglar el meu germà s’ha apuntat a la festa, m’ha repetit mil vegades que vagi amb cura i que no faci tonteries amb els amics.

Ja no podia més i he decidit anar-me’n a dormir, enrabiat amb mi mateix per haver-me enfadat amb ma mare. Demà quan m’aixequi, estic segur el rotllo continuarà.

I per fer les paus amb la mare hauré de dur una muntanya de roba.

                                                              BROOKLYN

                                                               3r ESO A

Passeig de Sant Jordi

http://lletra.uoc.edu/ca/tema/sant-jordi 

M'ha agradat aquesta pàgina perquè té diversos poemes de sant Jordi en català, i d'escriptors catalans, que solen publicar quasi sempre poemes per aquest dia, i altres també.

LES ROSES RECORDADES

Recordes con ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Passeig de Sant Jordi

Aquesta foto m'agrada perquè el color de la rosa és molt bonic.

Aquesta pàgina ens explica la història de Sant Jordi: quan va néixer, un llibre, la rosa i la llegenda

http://santjordi.yaia.com/historia.html

Sant Jordi

Sant Jordi



Aquesta és la pàgina on hi pots trobar més informació, fotografies de diversos pobles...

http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.67a35c0136a9973484276c10b0c0e1a0/?vgnextoid=d0a8574bca67e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d0a8574bca67e210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Sant Jordi i jo

                                                                     Sant Jordi i jo

1- Escriptor: Miguel de Cervantes Qui llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt.3

2- Numa Pompili Ela llibres ens donen consells que els nostres amics no s'atreberien  a donar-nos.

3- Santa Teresa de Jesús Llegeix i conduiràs; no llegeixis i seràs conduit.

4- Nora Ephron Llegir o és tot. La lectura em fa sentir què he aconseguit alguna cosa, que he après alguna cosa, que soc una persona millor.

5- Enrrique Rojas La lectura és a la inteligència el que l'exercici es el cos.2

6- Jorje Luis Borges Uns presumeixen de les pàgines que han escrit, jo em sento orgullós de les que he llegit.1

Entre tot els alumnes de la classe hem triat la frase que mes ens agrada:

Enrrique Rojas La lectura és a la inteligència el que l'exercici es el cos.2

Sant Jordi i jo

  Sant Jordi i Jo 

 1- Miguel de Cervantes: Qui llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt. 

 2- Noma  Pompili:  Els llibre ens donen consells que els nostres amics no s'atreverien  a donar-nos.

 3- Santa Teresa de Jesús: Llegeix i conduiràs; no llegeixis i seràs conduït.

 4- Nora Ephron: Llegir ho és tot. La lectura em fa sentir que he aconseguit alguna cosa, que he après alguna cosa, que sóc una persona millor.    

 5- Enrique Rojas: La lectura és a la intel·ligència el que l'exercici és al cos. Tres punts 

 6- Jorge Luis Borges: Uns presumeixen de les pàgines que han escrit, jo em sento orgullós de les que he llegit.

Entre tots els alumnes de la classe  hem triat la frase guanyadora: 5- Enrique Rojas. La lectura és a la intel·ligència el que l'exercici és al cos. Tres punts                    

Sant Jordi i jo

Sant Jordi i jo

1 Miguel de Cervantes:

"Qui llegeix molt i camina molt, veu molt i sap molt."

2 Numa Pompiln: 1

"Els llibres ens donen consells que els nostres amics no s'atrevirien a donar-nos."

3 Santa Teresa de Jesús: 3

"Llegeix i conduiràs; no llegeixis i seràs conduït."

4 Nora Ephron:

"Llegir ho és tot. La lectura em fa sentir que he aconseguit alguna cosa, que he aprés alguna cosa, que soc una persona millor."

5 Enrique Rojas: 2

"La lectura és, a la intel·ligència, el que l'exercici és el cos."

6 Jorge Luís Borges:

"Uns presumeixen de les pàgines que han escrit, jo, em sento orgullós de les que he llegit."


Entre tots els alumnes hem triat la frase que mès ens agrada i la guanyadora ha estat:

"La lectura és, a la intel·ligència, el que l'exercici és el cos."

Mites grecs

Capítol 1: Prometeu, el lladre del foc.

Els homes que vivien a la terra, van decidir no donar la carn a Zeus, si l'hi donen, moriran de fam i si no Zeus s'enfada.
Com els homes no tenien cap opció, van decidir demanar ajuda a Prometeu, li engany Zeus, i es va enfadar tant que el seu còlera es va notar a la terra, en aquest mateix dia, Zeus va robar el foc als homes, i per això van tenir de menjar la carn crua.
La vida a la terra es tornà insopotrable, i Prometeu va veure que sufrian molt es va commoure.
entonses decidir ajudar els homes, robant l'olimp una petita estella al foc.
quan Zeus veu que el foc torna a la terra es venja doblement de Prometeu.

Capítol 2 : La capsa de Pandora.

Un dia Zeus va visitar a el seu fill, Hefest que vivia en una cova fosca, situada a l'assolellada. Zeus li va demanar que fabriqui una dona, la primera que visqués a la terra.
Era extremadament bella, semblant a Afrodita que era la deessa de l'amor i tenia lluna bellesa perfecta. Quan la acaba de fer, Zeus crida als quatre vents perquè bufesin sobre pandora, i va combocar a tots el.
s déus perquè li regalessin tots els dons.

Capítol 3: Deucaló i Pirra

Després que Pandora hagi obert la caixa de pandora, els homes van començar a barallar entre ells, llavors Zeus va fer que plogués nou dies i nou nits, i entonses tot va quedar debastado, només van sobreviure dues persones, Decaulió i Pirra.
Ells van ser els que van repoblar una altra vegada la terra.

Capítol 4: Apol-lo i Dafne.

Apol-lo era el déu de la poesia i la música. Ell es va enamorar de Pirra, 

des que era jove, i mai l'havia oblidat.
Però un dia es va trobar amb un petit Eros, que era encarregat de propagar l'amor per tota la terra, Apol-ho com era orgullós i es creia més o millor que tots, es vurla d'ells, entonses el petit Eros decideix venjar-se i fer que Pirra senti moltíssima repulcion cap Apol-ho.
com Pirra sentia repulcion cap Apol-ho quan es troben els do ella decideix sortir corrent cap al riu Peneu, llavors quan toca l'aigua immediatament es combierte en un llorer, el primer llorer del món.

mites grecs

Capítol 1: Prometeu, el lladre del foc

Els homes es van negar a donar la part de la carn a Zeus ja que sinó moririen de gana i van demanar ajuda a Prometeu, el que va fer un enginyós pla que va fer que Zeus es quedés amb els ossos, però per traïció castiga als homes enviant-los a Pandora i va encadenar a Prometeu a una muntanya on van passar milers d’anys i cada matí un àguila devorava una mica del fetge de Prometeu que es regenerava el dia següent. Falta separar les idees, falten punts.

Capítol 2: La capsa de Pandora

Per venjar-se, Zeus va ordenar a Hefest que fes una dona dotada de tots els dons inimaginables, fent així que tots els homes s’enamorin (no és el temps verbal correcte) d’ella i Zeus li va donar la curiositat. Va casar-se amb Epimeteu però no va poder aguantar-se i va obrir la caixeta, fent que sortissin tots els mals i la esperança.

Capítol 3: Deucalió i Pirra

Eren una parella que es van salvar gràcies a que Prometeu els va avisar. Zeus va inundar la terra durant setmanes i quan tot va passar van començar a reformar la humanitat tirant els ossos de la seva mare per les seves espatlles.

Capítol 4: Apol·lo i Dafne

Apol·lo era un guerrer extraordinari que matava a tota mena de vèsties i estava enamorat de Dafne. Un dia es va creuar amb el déu Eros i es va riure d’ell. Per venjança, va tirar una fletxa de desamor a dafne fent que sentís repulsió absoluta cap a Apol·lo. Va demanar ajuda al seu pare i la va convertir en el primer llorer de la terra

Mites grecs

 Capítol 1: Prometeu, el lladre del foc

Els déus vivien al cim de l’Olimp amb grans banquets als palaus de marbre.

Els homes vivien a la terra i treballen als moments difícils, demanaven ajuda als déus i els  feien ofrenes.

Fins un dia  que els homes van discutir sobre quina part de l'ofrena li donaven als déus.

El déu Zeus va dir que li donessin la millor part de la carn però els homes no volien i li van demanar a Prometeu que trobés la solució .

Prometeu era un tità molt savi i  començà a pensar, per poder enganyar el déu Zeus.

Prometeu enganyà amb la carn a Zeus i aquest prometé venjar-se robant el foc als homes, Prometeu es va compadir dels homes i va anar a robar el foc als déus i el va regalar als homes.

Zeus tornà a enfadar-se i castigà els homes enviant-los Pandora i va encadenar Prometeu a una muntanya on van passar milers d’anys i cada matí una àguila devorava una mica del fetge de Prometeu que es regenerava el dia següent .

Capítol 2: La capsa de Pandora

Zeus li demanà al seu fill Hefest, que era ferrer, que fes una dona per venjar-se dels homes i havia de assemblar-se a Afrodita.

Hefest la va fer d’argila i li va posar el nom de Pandora i estava dotada de tots els dons imaginables.

Zeus va demanar als déus que li donessin tots els dons que pogués  tenir un ésser humà. Zeus li regalà una caixa d’or i  li va fer prometre,que no l'obriria mai.

Zeus li va donar l’últim do: la curiositat.

Pandora es casa amb Epimeteu germà de Prometeu, que era ingenu i sense destresa.

Prometeu li diu que no es casi però, no fa cas.

La curiositat no la deixa ser feliç a Pandora, finalment cedeix a la temptació, només obrir-la s’ha adonat que ha comès un error,  totes les desgràcies del món van sortir.

Era el que esperava Zeus per fer la seva venjança, però Hefest hi havia col·locat al fons de la capsa, l’esperança amb la qual els homes van decidir tirar endavant.

Capítol 3 : Deucalió i Pirra

Els homes estaven contínuament amb guerres després de obrir la capsa de Pandora  i van enfadar a Zeus que els castigà amb una gran inundació.

Només dos persones van sobreviure Deucalió i Pirra, Deucalió era fill de Prometeu i aquest li va dir les intencions de Zeus.

Deucalió va fer un arca i es va embarcar amb la seva esposa. Finalment la calma va tornar i Deucalió es va esperar setmanes per que  la terra tornés a ser visible. Van baixar i no van trobar  ningú, estaven el temple de Temis deessa de la justícia.

Deucalió va preguntar a la deessa si tornarien haver homes i  la deessa va contestar que havien de tirar els ossos de la seva mare per damunt de les espatlles  Deucalió i  naixerien homes i de la Pirra naixerien dones.

Deucalió i Pirra no sabien com els podien demanar una cosa tan sacrílega. Llavors Deucalió se n’adona del que volia dir la deessa i fa que la seva dona i ell mateix tapant-se els ulls tiren pedres cap enrere i d’allà van sortir els homes i les dones.

Les pedres eren els ossos de la mare terra.

Capítol 4 : Apol·lo i Dafne

Apol·lo estava enamorat de Dafne, quant la va conèixer acabava de matar la serp Pitó. Després d’això Apol·lo es torna molt orgullós i va començar a menysprear als altres.

Apol·lo es va creuar amb Eros déu de l’amor i és va riure del petit arc i del que feia amb ell.

 Eros enfadat amb ell li va dir que algun dia tindria el que es mereixia , Eros va llençar dos fletxes una d’or que era d’amor i una de ferro que era de rebuig. La d’amor va caure a Apol·lo i la de ferro a Dafne.

Apol·lo li va demanar a Dafne casar-se amb ella  i Dafne va rebutjar-lo .

Apol·lo esta obsessionat i persegueix a Dafne que terriblement espantada va demanar ajuda al seu pare,  el riu Peneu, que encara que estava enfadat amb ella , la ajuda i la converteix amb un llorer.

Apol·lo plora i acaricia el llorer i li diu que sempre serà el seu arbre per això posen la corona de llorer als victoriosos.

Capítol 5: Hèrcules i l’hidra de Lerna

Hèrcules  era un heroi molt fort i astut al servei dels altres, ja des de petit va demostrar la seva força ajudant als altres, uns dels fets va ser quan va matar  l’hidra del pantà.

Va anar a buscar-la i perquè sortís del seu cau va enviar una fletxes amb foc i quant va sortir la va atacar amb totes les seves armes, però quan li tallava un dels caps li sortien tres més .

Ja no sabia  que fer, quan va sentir una veu que li deia, que busqués  el cap d’or, era la deessa Atena llavors va veure el cap d’or el va tallar i el monstre de cinquanta caps va morir.

Capítol 6: El rapte d’Europa

Agenor rei de Tir tenia cinc fills barons i una única filla, la bellíssima Europa que estava vigilada constantment  pels seus germans i el seu pare.

El déu Zeus va quedar fascinat per la noia i per poder acostar-se a ella es va transformar amb un bou blanc preciós, la noia es va acostar  seduïda per el brau.

Quant la noia es posa sobre brau, l’ animal aprofita un tremolors de la terra i com una fletxa s’endinsa al ma,r fins arribar a Creta on es transforma amb Zeus i té amb ella tres fills. Perquè  quedes testimoni va posar el cel estrelles amb forma de taure.

Capítol 7: Teseu i el laberint de Creta

Minos fill d’Europa va tenir dues filles amb la seva esposa Pasífae, el tercer va ser un fill amb cap de brau i cos d’home.

Minos va preguntar a Pasífae, de qui era aquet fill, i ella va dir que va tenir relacions amb un brau.

Com que sabia que Zeus s’havia transformat amb brau va tenir por de matar-lo i  va fer construir a Dèdal un laberint per deixar al Minotaure.

El Minotaure li portaven nois que se’ls menjava. Un dia li van portar un príncep que es deia Teseu. Quan va arribar a la l’illa va conèixer una de les filles del rei, Ariadna, que es va enamorar de Teseu. Ariadna per poder salvar a teseu li va preguntar a Dèdal com podia salvar el príncep.

La noia va dur a Teseu un cordill i una espasa que tenia la fulla d’or, Teseu va lligar el cordill a la porata per poder sortir del laberint i va matar el Minotaure amb la espasa fulla d’or.

Capítol 8: El VOL D’Ícar

Minos enfadat amb Dèdal al castiga a ell i el seu fill al laberint i li diu no que podrà sortir mai, posarà a la porta dos guardians.

Dèdal comença a pensar com sortir del laberint, li diu el seu fill Ícar que ja sap la manera de sortir, ho faran volant.  Van construir unes ales de plomes enganxades amb cera.  Li diu que no poden volar ni molt baix ni molt alt perquè es pot mullar les ales i o es pot fondre la cera.

Ícar comença a volar i tot content a volar i a pujar, quant el seu pare se’n  adona el seu fill està a l’aigua mort.

Capítol 9: Édip i l’enigma de l’ Esfinx

Hera enfadada amb Tebes per un crim va ordenar a l’Esfinx que situes amb un pas de Tebes i que devorés  tothom que no respongué  la seva endevinalla, ningú va poder respondre i se’ls menjava a tos.

Un dia  va tornar Èdip a la ciutat, era mol intel·ligent i va poder respondre  la endevinalla i els ciutadans de Tebes el van escollir monarca,  ja que el seu havia mort.

extra :D

Normalment al col·legi, si vols pujar nota has de fer treballs, exercicis o redaccions extres per demostrar-li al teu professor l'iterès que tens envers la matèria i posant-li un aire positiu al teu bloc de notes.

En molts llocs, a això es diu que és " fer la pilota", i tenen raó però si als professors els agrada i així et pugen la nota, millor fer-ho!

Aquest text en especial no té cap paraula diferent dels temaris, simplement es fa per fer veure al professor l' interès que té l'alumne envers la matèria i les ganes d'aprovar que es vulguin.

Per al Domenech, el millor professor ( també hi ha una millor professora) de català que es pot tenir en un grup de luxe! *

El basquet

El bàsquet és un esport col·lectiu que consisteix en ficar cistelles a l'altre equip, poden haver dotze jugadors per equip, cinc en pista i set en la banqueta.

L'altura de la cistella  es de 3,05cm. En el bàsquet si fas cinc faltes  t’expulsen i no jugues més fins el següent partit.

En el bàsquet si quedes empat no poden donar el  final i  has d' anar a la pròrroga per a veure quin dels dos equips guanya en el partit.

I si guanyes el partit et donen dos punts a la classificació i si perds et donen un punt per a la classificació.

El menjarA totes les persones els agrada tot tipus de menjars, i són molt fàcil d'aconseguir. Una altra cosa molt important també és que avui en dia malbaratem força en menjar. Però hi ha persones que exageren molt amb el menjar, quan els aliments no els mengem moderadament, poden provocar malalties com l'obesitat.En conclusió,una persona per estar sana hauria de tenir una dieta equilibrada amb el menjar.