Mites grecs

 Capítol 1: Prometeu, el lladre del foc

Els déus vivien al cim de l’Olimp amb grans banquets als palaus de marbre.

Els homes vivien a la terra i treballen als moments difícils, demanaven ajuda als déus i els  feien ofrenes.

Fins un dia  que els homes van discutir sobre quina part de l'ofrena li donaven als déus.

El déu Zeus va dir que li donessin la millor part de la carn però els homes no volien i li van demanar a Prometeu que trobés la solució .

Prometeu era un tità molt savi i  començà a pensar, per poder enganyar el déu Zeus.

Prometeu enganyà amb la carn a Zeus i aquest prometé venjar-se robant el foc als homes, Prometeu es va compadir dels homes i va anar a robar el foc als déus i el va regalar als homes.

Zeus tornà a enfadar-se i castigà els homes enviant-los Pandora i va encadenar Prometeu a una muntanya on van passar milers d’anys i cada matí una àguila devorava una mica del fetge de Prometeu que es regenerava el dia següent .

Capítol 2: La capsa de Pandora

Zeus li demanà al seu fill Hefest, que era ferrer, que fes una dona per venjar-se dels homes i havia de assemblar-se a Afrodita.

Hefest la va fer d’argila i li va posar el nom de Pandora i estava dotada de tots els dons imaginables.

Zeus va demanar als déus que li donessin tots els dons que pogués  tenir un ésser humà. Zeus li regalà una caixa d’or i  li va fer prometre,que no l'obriria mai.

Zeus li va donar l’últim do: la curiositat.

Pandora es casa amb Epimeteu germà de Prometeu, que era ingenu i sense destresa.

Prometeu li diu que no es casi però, no fa cas.

La curiositat no la deixa ser feliç a Pandora, finalment cedeix a la temptació, només obrir-la s’ha adonat que ha comès un error,  totes les desgràcies del món van sortir.

Era el que esperava Zeus per fer la seva venjança, però Hefest hi havia col·locat al fons de la capsa, l’esperança amb la qual els homes van decidir tirar endavant.

Capítol 3 : Deucalió i Pirra

Els homes estaven contínuament amb guerres després de obrir la capsa de Pandora  i van enfadar a Zeus que els castigà amb una gran inundació.

Només dos persones van sobreviure Deucalió i Pirra, Deucalió era fill de Prometeu i aquest li va dir les intencions de Zeus.

Deucalió va fer un arca i es va embarcar amb la seva esposa. Finalment la calma va tornar i Deucalió es va esperar setmanes per que  la terra tornés a ser visible. Van baixar i no van trobar  ningú, estaven el temple de Temis deessa de la justícia.

Deucalió va preguntar a la deessa si tornarien haver homes i  la deessa va contestar que havien de tirar els ossos de la seva mare per damunt de les espatlles  Deucalió i  naixerien homes i de la Pirra naixerien dones.

Deucalió i Pirra no sabien com els podien demanar una cosa tan sacrílega. Llavors Deucalió se n’adona del que volia dir la deessa i fa que la seva dona i ell mateix tapant-se els ulls tiren pedres cap enrere i d’allà van sortir els homes i les dones.

Les pedres eren els ossos de la mare terra.

Capítol 4 : Apol·lo i Dafne

Apol·lo estava enamorat de Dafne, quant la va conèixer acabava de matar la serp Pitó. Després d’això Apol·lo es torna molt orgullós i va començar a menysprear als altres.

Apol·lo es va creuar amb Eros déu de l’amor i és va riure del petit arc i del que feia amb ell.

 Eros enfadat amb ell li va dir que algun dia tindria el que es mereixia , Eros va llençar dos fletxes una d’or que era d’amor i una de ferro que era de rebuig. La d’amor va caure a Apol·lo i la de ferro a Dafne.

Apol·lo li va demanar a Dafne casar-se amb ella  i Dafne va rebutjar-lo .

Apol·lo esta obsessionat i persegueix a Dafne que terriblement espantada va demanar ajuda al seu pare,  el riu Peneu, que encara que estava enfadat amb ella , la ajuda i la converteix amb un llorer.

Apol·lo plora i acaricia el llorer i li diu que sempre serà el seu arbre per això posen la corona de llorer als victoriosos.

Capítol 5: Hèrcules i l’hidra de Lerna

Hèrcules  era un heroi molt fort i astut al servei dels altres, ja des de petit va demostrar la seva força ajudant als altres, uns dels fets va ser quan va matar  l’hidra del pantà.

Va anar a buscar-la i perquè sortís del seu cau va enviar una fletxes amb foc i quant va sortir la va atacar amb totes les seves armes, però quan li tallava un dels caps li sortien tres més .

Ja no sabia  que fer, quan va sentir una veu que li deia, que busqués  el cap d’or, era la deessa Atena llavors va veure el cap d’or el va tallar i el monstre de cinquanta caps va morir.

Capítol 6: El rapte d’Europa

Agenor rei de Tir tenia cinc fills barons i una única filla, la bellíssima Europa que estava vigilada constantment  pels seus germans i el seu pare.

El déu Zeus va quedar fascinat per la noia i per poder acostar-se a ella es va transformar amb un bou blanc preciós, la noia es va acostar  seduïda per el brau.

Quant la noia es posa sobre brau, l’ animal aprofita un tremolors de la terra i com una fletxa s’endinsa al ma,r fins arribar a Creta on es transforma amb Zeus i té amb ella tres fills. Perquè  quedes testimoni va posar el cel estrelles amb forma de taure.

Capítol 7: Teseu i el laberint de Creta

Minos fill d’Europa va tenir dues filles amb la seva esposa Pasífae, el tercer va ser un fill amb cap de brau i cos d’home.

Minos va preguntar a Pasífae, de qui era aquet fill, i ella va dir que va tenir relacions amb un brau.

Com que sabia que Zeus s’havia transformat amb brau va tenir por de matar-lo i  va fer construir a Dèdal un laberint per deixar al Minotaure.

El Minotaure li portaven nois que se’ls menjava. Un dia li van portar un príncep que es deia Teseu. Quan va arribar a la l’illa va conèixer una de les filles del rei, Ariadna, que es va enamorar de Teseu. Ariadna per poder salvar a teseu li va preguntar a Dèdal com podia salvar el príncep.

La noia va dur a Teseu un cordill i una espasa que tenia la fulla d’or, Teseu va lligar el cordill a la porata per poder sortir del laberint i va matar el Minotaure amb la espasa fulla d’or.

Capítol 8: El VOL D’Ícar

Minos enfadat amb Dèdal al castiga a ell i el seu fill al laberint i li diu no que podrà sortir mai, posarà a la porta dos guardians.

Dèdal comença a pensar com sortir del laberint, li diu el seu fill Ícar que ja sap la manera de sortir, ho faran volant.  Van construir unes ales de plomes enganxades amb cera.  Li diu que no poden volar ni molt baix ni molt alt perquè es pot mullar les ales i o es pot fondre la cera.

Ícar comença a volar i tot content a volar i a pujar, quant el seu pare se’n  adona el seu fill està a l’aigua mort.

Capítol 9: Édip i l’enigma de l’ Esfinx

Hera enfadada amb Tebes per un crim va ordenar a l’Esfinx que situes amb un pas de Tebes i que devorés  tothom que no respongué  la seva endevinalla, ningú va poder respondre i se’ls menjava a tos.

Un dia  va tornar Èdip a la ciutat, era mol intel·ligent i va poder respondre  la endevinalla i els ciutadans de Tebes el van escollir monarca,  ja que el seu havia mort.