Capítol 1: Prometeu, el lladre del foc
Els déus vivien al cim de l’Olimp
amb grans banquets als palaus de marbre.
Els homes vivien a la terra i
treballen als moments difícils, demanaven ajuda als déus i els feien ofrenes.
Fins un dia que els homes van discutir sobre quina part de l'ofrena li donaven als déus.
El déu Zeus va dir que li
donessin la millor part de la carn però els homes no volien i li van demanar a
Prometeu que trobés la solució .
Prometeu era un tità molt savi i començà a pensar, per poder enganyar el déu
Zeus.
Prometeu enganyà amb la carn a
Zeus i aquest prometé venjar-se robant el foc als homes, Prometeu es va compadir
dels homes i va anar a robar el foc als déus i el va regalar als homes.
Zeus tornà a enfadar-se i castigà els homes enviant-los Pandora i va encadenar Prometeu a una muntanya on van
passar milers d’anys i cada matí una àguila devorava una mica del fetge de
Prometeu que es regenerava el dia següent .
Capítol 2: La capsa de Pandora
Zeus li demanà al seu fill Hefest,
que era ferrer, que fes una dona per venjar-se dels homes i havia de
assemblar-se a Afrodita.
Hefest la va fer d’argila i li va
posar el nom de Pandora i estava dotada de tots els dons imaginables.
Zeus va demanar als déus que li
donessin tots els dons que pogués tenir un ésser humà. Zeus li regalà una caixa
d’or i li va fer prometre,que no l'obriria
mai.
Zeus li va donar l’últim do: la
curiositat.
Pandora es casa amb Epimeteu
germà de Prometeu, que era ingenu i sense destresa.
Prometeu li diu que no es casi
però, no fa cas.
La curiositat no la deixa ser
feliç a Pandora, finalment cedeix a la temptació, només obrir-la s’ha adonat
que ha comès un error, totes les
desgràcies del món van sortir.
Era el que esperava Zeus per fer
la seva venjança, però Hefest hi havia col·locat al fons de la capsa,
l’esperança amb la qual els homes van decidir tirar endavant.
Capítol 3 : Deucalió i Pirra
Els homes estaven contínuament
amb guerres després de obrir la capsa de Pandora i van enfadar a Zeus que els castigà amb una gran
inundació.
Només dos persones van sobreviure
Deucalió i Pirra, Deucalió era fill de Prometeu i aquest li va dir les
intencions de Zeus.
Deucalió va fer un arca i es va
embarcar amb la seva esposa. Finalment la calma va tornar i Deucalió es va
esperar setmanes per que la terra tornés
a ser visible. Van baixar i no van trobar
ningú, estaven el temple de Temis deessa de la justícia.
Deucalió va preguntar a la deessa
si tornarien haver homes i la deessa va
contestar que havien de tirar els ossos de la seva mare per damunt de les
espatlles Deucalió i naixerien homes i de la Pirra naixerien dones.
Deucalió i Pirra no sabien com
els podien demanar una cosa tan sacrílega. Llavors Deucalió se n’adona del que
volia dir la deessa i fa que la seva dona i ell mateix tapant-se els ulls tiren
pedres cap enrere i d’allà van sortir els homes i les dones.
Les pedres eren els ossos de la
mare terra.
Capítol 4 : Apol·lo i Dafne
Apol·lo estava enamorat de Dafne,
quant la va conèixer acabava de matar la serp Pitó. Després d’això Apol·lo es
torna molt orgullós i va començar a menysprear als altres.
Apol·lo es va creuar amb Eros déu
de l’amor i és va riure del petit arc i del que feia amb ell.
Eros enfadat amb ell li va dir que algun dia
tindria el que es mereixia , Eros va llençar dos fletxes una d’or que era
d’amor i una de ferro que era de rebuig. La d’amor va caure a Apol·lo i la de
ferro a Dafne.
Apol·lo li va demanar a Dafne
casar-se amb ella i Dafne va rebutjar-lo
.
Apol·lo esta obsessionat i
persegueix a Dafne que terriblement espantada va demanar ajuda al seu pare, el riu Peneu, que encara que estava enfadat
amb ella , la ajuda i la converteix amb un llorer.
Apol·lo plora i acaricia el
llorer i li diu que sempre serà el seu arbre per això posen la corona de llorer
als victoriosos.
Capítol 5: Hèrcules i l’hidra de
Lerna
Hèrcules era un heroi molt fort i astut al servei dels
altres, ja des de petit va demostrar la seva força ajudant als altres, uns dels
fets va ser quan va matar l’hidra del pantà.
Va anar a buscar-la i perquè sortís
del seu cau va enviar una fletxes amb foc i quant va sortir la va atacar amb
totes les seves armes, però quan li tallava un dels caps li sortien tres més .
Ja no sabia que fer, quan va sentir una veu que li deia,
que busqués el cap d’or, era la deessa
Atena llavors va veure el cap d’or el va tallar i el monstre de cinquanta caps
va morir.
Capítol 6: El rapte d’Europa
Agenor rei de Tir tenia cinc fills
barons i una única filla, la bellíssima Europa que estava vigilada constantment pels seus germans i el seu pare.
El déu Zeus va quedar fascinat per
la noia i per poder acostar-se a ella es va transformar amb un bou blanc preciós,
la noia es va acostar seduïda per el
brau.
Quant la noia es posa sobre brau, l’
animal aprofita un tremolors de la terra i com una fletxa s’endinsa al ma,r
fins arribar a Creta on es transforma amb Zeus i té amb ella tres fills. Perquè
quedes testimoni va posar el cel
estrelles amb forma de taure.
Capítol 7: Teseu i el laberint de
Creta
Minos fill d’Europa va tenir dues
filles amb la seva esposa Pasífae, el tercer va ser un fill amb cap de brau i
cos d’home.
Minos va preguntar a Pasífae, de
qui era aquet fill, i ella va dir que va tenir relacions amb un brau.
Com que sabia que Zeus s’havia
transformat amb brau va tenir por de matar-lo i va fer construir a Dèdal un laberint per
deixar al Minotaure.
El Minotaure li portaven nois que
se’ls menjava. Un dia li van portar un príncep que es deia Teseu. Quan va
arribar a la l’illa va conèixer una de les filles del rei, Ariadna, que es va
enamorar de Teseu. Ariadna per poder salvar a teseu li va preguntar a Dèdal com
podia salvar el príncep.
La noia va dur a Teseu un cordill i
una espasa que tenia la fulla d’or, Teseu va lligar el cordill a la porata per
poder sortir del laberint i va matar el Minotaure amb la espasa fulla d’or.
Capítol 8: El VOL D’Ícar
Minos enfadat amb Dèdal al castiga
a ell i el seu fill al laberint i li diu no que podrà sortir mai, posarà a la porta
dos guardians.
Dèdal comença a pensar com sortir
del laberint, li diu el seu fill Ícar que ja sap la manera de sortir, ho faran
volant. Van construir unes ales de
plomes enganxades amb cera. Li diu que
no poden volar ni molt baix ni molt alt perquè es pot mullar les ales i o es
pot fondre la cera.
Ícar comença a volar i tot content
a volar i a pujar, quant el seu pare se’n adona el seu fill està a l’aigua mort.
Capítol 9: Édip i l’enigma de l’
Esfinx
Hera enfadada amb Tebes per un crim
va ordenar a l’Esfinx que situes amb un pas de Tebes i que devorés tothom que
no respongué la seva endevinalla, ningú va poder respondre i se’ls menjava a
tos.
Un dia va tornar Èdip a la ciutat, era mol intel·ligent
i va poder respondre la endevinalla i els ciutadans de Tebes el van escollir
monarca, ja que el seu havia mort.
